Tastar vol dir fruir del vi d´una manera conscient i millor. El vi és una beguda complexa i és necessari observar-la i olorar-la abans de procedir a la seva ingestió si es vol arribar a descubrir la seva essència augmentant-ne les sensacions i assaborir-lo plenament per poder apreciar la seva qualitat.

El vi sotmés als nostres sentits amb la finalitat de coneixer-lo millor, per apropar-lo a nosaltres , per definir-lo, necessita que li dediquem un cert temps.

L´ aspecte d´un vi es valora mitjançant l´anàlisi visual i està vinculat a la nitidessa , a la tonalitat del color a la viscositat i eventualment a la efervescència. Durant l´exàmen de l´olor s´aspira l´aire que emana del vi per poder identificar l´aroma.

En la fase gustativa el vi es introduït a la boca en una petita quantitat que permet la avaluació i la percepció retronasal. Tot plegat un esclat de sensacions.

Per la vista es capta la primera impressió de la qualitat d´un vi segons sigui la seva riquesa cromàtica i el seu aspecte; el vi negre pot presentar un vermell granatòs, rubí, teula,moratòs., les tonalitats ocres ens reflexen la criança.

El vi blanc presenta reflexos transparents, grocs,verdosos.

Les aromes les descubrirem en la fase olfactiva, aquestes poden procedir de la varietat del raïm (primàries), del procés de fermentació (secundàries) o bé aparèixer en el procès d´emvelliment (terciàries o bouquet). Es poden agrupar en tres grups principals:
- florals i fruitals : aromes lleugers i fràgils que ascendeixen cap al llindar de la copa, recorden fruites fresques (pinya, poma , gerds....) a fruita seca (avellanes, ametles torrades...) a flors (rosa violeta).
- Verds o terrossos: es situen en una zona intermitja de la copa, recorden la menta el pi , el tabac...
- Fusta i alcohol: són aromes intensos i romanen al fons de la copa, recorden el roure...

El que aconseguim amb el gest d´agitar la copa és potenciar les aromes més destacades de cada tipus de vi.

El gust és , juntament amb l´olfacte, un dels sentits fonamentals per a poder apreciar el vi, els gustos que entren en joc en la impressió gustativa són els dolços els àcids i els amargs, formant un equilibri entre ells:
- dolç: es detecta en la punta de la llengua i predomina en vins amb sucre residual o una graduació alcohòlica inferior als 11 graus
- àcids: es localitzen als extrems de la zona central , podrem detectar un sabor a poma verda com a resultat del predomini de l´acid màlic; si és de llimona predominarà l´àcid cítric, o sabor avinagrat de l´acid acètic, l´àcid lactic li aportarà un toc de suavitat i finalment l´amarg que es detectarà a la part posterior de la llengua.

Per detectar els gustos ho farem en tres fases diferenciades
- la de contacte: deixarem el vi a la boca uns dos o tres segons per poder percebre els gustos dolços
- la de evolució: dura entre cinc i dotze segons i n´extraurem els gustos àcids, amargs i salats.
- la de impressió: durarà més de cinc segons i en aquesta hi persisteig el sabor amarg.

La permanència dels gustos a la boca un cop enpassat el vi s´anomena regust i segons sigui la seva durada, els vins es qualifiquen en - curs o bé - llargs en boca. A més durada més qualitat.