Les primeres notícies documentades de l´ existència de vinyes a la zona daten del segle XII, tot just després de la conquesta cristiana de les terres ocupades fins llavors pels musulmans; ara bé, no s´ ha de rebutjar la hipòtesi que pobladors anteriors ja haguessin iniciat el seu conreu que va ésser introduït pels grecs i generalitzat als camps de l´ antiga -Tarraco- pels romans.

La comarca del Priorat va ser de les darreres on va tenir lloc l´ expulsió dels àrabs a Catalunya. L´ últim baluard sarraí, el castell de Siurana, va ésser reconquerit el 1153 i n´Albert de Castelvell en fou proclamat - senyor- d´una zona que incloïa el Priorat actual i part del camp de Tarragona. Iniciant-se llavors la repoblació de tot el sud de Catalunya.

Pel que fa al Priorat va ésser decisiva la creació de la Cartoixa d´ Scala Dei.

Històricament fundada l´ any 1163 pel rei Alfons I el Cast. La llegenda diu que els monjos Cartoixans de l´ ordre de Sant Bru que vinguts des de Grenoble (França) buscaven una ubicació per construir un monestir, es van trobar un pastor que els indicà el lloc al peu de la serralada del Montsant per on aquest havia vist en somnis pujar els àngels al cel. L´ escut d´ Scala Dei mostra els graons d´una escala els quals volen representar la pujada dels àngels descrita pel pastor... i fou allí mateix on els cartoixans bastiren la que seria la primera cartoixa de la península ibèrica - La Cartoixa de Sta. Maria d´ Scala Dei-. Així doncs, el 1194 s´ instal.là al peu del Montsant l´ ordre del Cartoixans. La tradició cartoixana d´ elaborar licors, l´ us religiós del vi i el creixent repoblament de la zona, possibilitaren que el conreu de la vinya tingués a partir de llavors un gran impuls al Priorat, creant-se diversos establiments i granges que serien l´ origen de molts dels pobles actuals.

Els monjos es van ocupar de fomentar la plantació, la millora del conreu i l´ elaboració d´ uns vins que ben aviat començarien a ésser coneguts