La Cartoixa va tenir jurisdicció directa i va exercir el domini únicament sobre set pobles de la comarca actual que són: Poboleda, Porrera, Gratallops, Torroja del Priorat, La Vilella Alta, Bellmunt del Priorat , i La Morera de Montsant amb la Conreria d´ Scala Dei que formen el que es coneix encara avui com a Priorat històric, situat al centre de la comarca.

La jurisdicció cartoixana fou refrendada i ampliada per expressa disposició del rei Jaume I l´ any 1218.

La comarca rep el seu nom del prior de la cartoixa; els dominis del qual, que representaven prop de 3.000 ha., romandrien en poder de l´ església fins entrat el segle XIX en que va tenir lloc la desamortització dels bens eclesiàstics anomenada –de Mendizàbal- concretament l´ any 1835, fet que comportà la cessió i redistribució de les terres i també la destrucció de la major part de l´ edifici de la Cartoixa d´ Scala Dei.

La part més septentrional de l´ actual comarca estava repartida des de l´ edat mitjana entre la Baronia de Cabacés i el Comtat de Prades i la part sud entre les Baronies d´ Entença i d´ Escornalbou.

Els segles XIII i XIV foren de creixement i consolidació de les senyories feudals, augmentant els camps de conreu i també singularment els vinyars. A partir de la segona meitat del segle XIV les bones relacions amb els territoris que coincideixen amb l´ Itàlia actual afavoriren els intercanvis de coneixements i productes; des d´ allí s´ introduí la varietat de raïm –garnatxa- i es perfeccionà la ciència enològica, sobretot al monestir. Poc a poc es començaren a descobrir les característiques pròpies que les terres del Priorat donen als seus vins.

La notorietat i influència anà en augment, fins i tot el rei Felip II de les Espanyes, a més de confirmar-ne les mercès i privilegis, visità personalment la Cartoixa per la Pasqua de l´ any 1561; hostatjant-se amb tot el seu seguici, assistint a la missa conventual i compartint fins i tot la taula amb els monjos com a prova de reial estima i consideració.