La demanda internacional de vi i aiguardents que va tenir lloc durant els segles XVII i XVIII i el creixement del mercat de Reus, afavoriren el comerç dels productes prioratins des d´ on les grans companyies comercials organitzaven expedicions, flectant vaixells des dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona amb destí al nord d´ Europa i les colònies americanes.

El Priorat gaudí d´ una expansió molt important durant el segle XIX. En aquell temps, el vi va possibilitar una època daurada pel que fa a la seva economia, com a testimoni d´ aquest desenvolupament han quedat les cases senyorials que hi són presents en quasi bé tots els pobles de la comarca que es van construir majoritàriament llavors i també, documentació que fa referència al reconeixement i distincions rebudes pel vi en fires i exposicions on s´ atorgaren diplomes i medalles als representants dels cellers prioratins com per exemple les aconseguides a l´ Exposició Internacional de París del 1878 i a l´ Exposició Universal de Barcelona del 1888.Els comentaris del moment en destacaven la força, l´ aroma i una elaboració acurada; fou l´ època en que s´ estengué arreu el prestigi del Priorat com a sinònim de bon vi.

La vinya passà a ésser en aquell temps el conreu majoritari i quasi bé tota la població n´ estava vinculada directament.

En molts moments entre l´ any 1860 i el 1892 la demanda dels vins del Priorat fou superior a l´ oferta amb un gran increment de l´ exportació. És també llavors quan, per iniciativa d´ alguns comerciants no gaire primmirats, es posaren a la venda amb el nom de Priorat altres vins de terres veïnes, de característiques diferents i amb l´ únic objectiu de cobrir la creixent demanda del mercat dels vins genuïnament prioratins.

La zona que avui coneixem com a Priorat històric produïa llavors més de 110.000 Hl de vi.