Els pobles de la conca del riu Siurana que coincideixen amb el Priorat de la comarca actual han estat tradicionalment dividits per criteris geogràfics en tres zones:

L´ any 1893, l´ arribada de la plaga de la fil·loxera a la península trencà l´ estat de prosperitat, incidí de forma molt negativa en l´ economia de la comarca i propicià una reducció demogràfica progressiva.

La xifra màxima de poblament del Priorat assolida el 1887 amb 27.958 habitants essent llavors la catorzena comarca més poblada de Catalunya, va anar minvant fins arribar al segle XX i concretament l´ any 1986 a tenir 9.476 habitants, resultant una de les comarques més despoblades del principat.

De la ràpida mort dels ceps per l´ efecte devastador de la fil·loxera se´n van derivar a més greus problemes com la manca de feina al camp que va propiciar la marxa de molta gent des de les comarques de l´ interior fins a les ciutats.

Durant els primers anys del segle XX, un cop replantada la vinya amb el peu americà que oferia una major resistència a les plagues i fins els anys 30 abans de la guerra civil espanyola, hi van haver una sèrie d´ iniciatives que propiciaren una certa estabilització i recuperació,coincidint amb la extensió del cooperativisme a tot Catalunya, creant-se nous Sindicats o Cooperatives Agrícoles als pobles de la comarca . La vinya es va recuperar lentament amb noves plantacions però no va arribar mai a les superfícies del segle XIX, a més el conreu es diversificà substituint-se gran part del vinyar per l´ avellaner l´ ametller i l´ olivera.